dilluns, 17 d’abril del 2017

MODALITATS


     Existeixen diverses modalitats de pilota valenciana encara que es poden dividir en dos grans blocs, estil directe i estil indirecte:

Estil directe

     En l'estil directe els equips estan encarats i s'han d'enviar la pilota d'una meitat del camp a l'altra. Per ordre alfabètic, les modalitats reconegudes per la Federació de Pilota Valenciana són:

  • Escala i corda: Practicada en els trinquets amb una corda de vora 2 m al mig de la canxa que separa els dos camps i per damunt de la qual ha de passar la pilota, i que li dóna una especial dificultat tècnica. Juntament amb el Raspall, compta amb jugadors professionals.
  • Galotxa: Similar a l'escala i corda però jugant-se al carrer (natural o artificial).
  • Galotxetes: Aquesta modalitat es juga en la galotxeta, una xicoteta canxa entre un o dos jugadors per equip. Es disputa a l'aire, aconseguint-se un 'quinze' cada volta que la pilota del rival toca o no aconsegueix passar la corda o s'introdueix la pilota en un dels caixons (forats als cantons de la galotxeta) del rival.
  • Llargues: Sembla que és la modalitat més antiga, es juga al carrer, i té com a característica (que les altres modalitats han perdut) l'existència de les ratlles, una mena de meitat del camp mòbil. Té variants com la Palma i la Perxa. Per ser la més propera a l'origen comú ha servit de base per reglamentar el Joc internacional dels Campionats Internacionals de Pilota.
  • Pilota blanca: Modalitat practicada a l'Horta Nord, avui en dia reivindicada per les Falles de València.
  • Pilota grossa: Modalitat només jugada a l'Abdet i a Parcent, precursora de les Galotxetes. Consisteix a jugar a les Llargues en un trinquet.
  • Raspall: És l'altra modalitat, a més de l'Escala i corda, que compta amb jugadors professionals. Es juga en trinquet o al carrer, i el nom ve del fet que el pilotari ha de raspar el terra amb la mà per tornar la pilota, per què sovint hi va rodant. És la modalitat més dura físicament.

Estil indirecte

     En l'estil indirecte els dos equips comparteixen canxa i s'enfronten llançant la pilota contra un element (mur), anomenat frontó. Després que la pilota rebote li toca a l'equip contrari.

     Per ordre alfabètic, les modalitats reconegudes per la Federació de Pilota Valenciana són:



  • Frare: Cada jugador colpeja la pilota de manera alterna havent d'impactar aquesta en el frontis per damunt d'una ratlla situada a una alçada de 90 cm i botant dintre dels límits establerts en la canxa. Aquesta modalitat compta amb unes regles similars a les      del Frontó, però en una canxa lleugerament diferent: dimensions un poc menors i amb      dos bisells, coneguts com a frares en els cantons del frontis que permeten que la pilota faça efectes estranys quan impacte en ells.
  • Frontó: Aquesta modalitat es diferencia del frontó basc en les dimensions (més curtes) de la canxa i les característiques de la pilota (més ràpida). Existeix una versió utilitzada en campionats amb participants d'altres països anomenat frontó internacional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada