La pilota
valenciana és jugada indistintament amb qualsevol de les dues mans, de
manera que la varietat dels cops i efectes que s'hi poden imprimir és molt més
extensa que si s'empra un estri tal com una raqueta.
Aquests colps canviaran
per la força o per la tècnica del pilotari, a més de si el jugador és
esquerrà, però una característica fonamental és la pilota en si mateixa. Així,
una pilota de vaqueta (per a jugar a Escala i corda o
a Raspall) és molt més ràpida i botadora, per exemple, que una
de badana (per a jugar a Llargues). Cada modalitat té una pilota
associada que s'amotlla a les característiques del terreny de joc, de manera
que haurà cops més usuals en unes variants que en d'altres. El tacte de la
pilota, però, la seua duresa, no és un fet rellevant, ja que les proteccions
que es col·loquen els pilotaris a les mans són diferents depenent de la
modalitat a què jugaran o de la posició que ocuparan.
LLISTA DE COLPS
La butxaca
La butxaca o
el bot de braç és un cop per dalt, és a dir, amb
la pilota a una alçària del cap, com a mínim, el cap del jugador. El pilotari
projecta el braç des de darrere del cos i el desplega violentament, eixint de
la mà una pilota molt ràpida i dirigida. La diferència amb la volea rau
en el fet que la pilota abans d'arribar al jugador ha botat en terra, de manera
que li és més fluixa i té temps de col·locar-se adientment. De fet, quan un
jugador es posiciona bé per fer un bot i braç es diu que
s'ha plantat. Així doncs, és un cop més còmode que la volea,
ideal per rematar el quinze.
Bot i volea
Un dels colps més
difícils és el bot i volea, però moltes voltes necessari per
defensar-se quan el jugador no es troba en la posició adequada. Es tracta de
colpejar la pilota de palma immediatament després de botar en
terra.
Bragueta
També anomenada sobaquillo.
Una jugada molt semblant a la palma, també defensiva, és el colp de la
bragueta. A ulls d'un desconeixedor de la partida podria semblar l'efect visual
que el jugador es treu la pilota de la butxaca, d'ací l'origen del nom. El
jugador es col·loca lateral a la direcció de la pilota i la colpeja amb la
palma tenint el braç corbat.
Caiguda d'escala
La caiguda
d'escala és una jugada específica de la modalitat d'Escala i corda. Es
produeix quan la pilota, llençada al públic assegut a les escales
del trinquet, atura la pilota i aquesta, per tant, no n'ix. Llavors es diu
que està parada. Aleshores l'escalater de l'equip es
col·loca a l'altura on s'ha parat i, després d'avisar alçant el braç, deixa
caure suaument la pilota des de primer graó de l'escala per colpejar-la a
l'aire (si havia pegat un bot abans) o al primer bot (si no n'havia donat cap).
Atesa la comoditat del cop i la preparació que hi té el pilotari, la caiguda
d'escala és una jugada ofensiva amb la qual podrà dirigir fàcilment la
pilota a la llotgeta (o a la galeria, si és permés).
Carxot
El carxot (o calbot)
és un cop de difícil execució, de postura forçada, però que imprimeix molta
força a la pilota. És semblant al bot de braç però tenint una
pilota que s'ha elevat escassos centímetres del terra, de manera que el jugador
replega el braç en espiral, inclina exageradament el cos i, quan la pilota està
descendint, la colpeja.
Manró
El manró (o ganxo o corbella)
és una jugada defensiva en què el jugador, de cara a la pilota, la colpeja
després de descriure amb el braç un semicercle horitzontal. El mot mandró (o manró)
s'ha mantingut viu per a referir-se a una manera de pegar a una pilota amb el
braç tot estirat. No és gaire emprat, ja que és un moviment defensiu, però ben
pegat el manró pot causar efectes estranys en la trajectòria de la
pilota. L'origen d'aquest nom prové de l'arma de setge medieval,
el mandró.
El seu ús a Mallorca per
a referir-se a la manera de pegar-hi per davall, en l'expressió
pegar a
la mandró, és una reminiscència del joc de la pilota en aquesta illa quan
han desaparegut tots els trinquets.
Palma
La palma és
un cop de caràcter defensiu, feta tant a l'aire com al bot, emprada per restar una
pilota que arriba estant mal posicionat o per traure una pilota arrimada a
paret, per exemple. Per fer aquesta jugador el pilotari es col·loca de cara a
la seua trajectòria i la colpeja amb la mà oberta, després de descriure amb el
braç un gir semicircular en el pla vertical.
Raspada
La raspada és,
com el seu nom indica, molt usual en la modalitat de Raspall, en què, a
diferència d'altres modalitats, la pilota pot botar lliure en terra. El cop
de raspada consisteix a pegar a la pilota quan va rodant per
terra, posant la mà entre la pilota i el terra. Per a protegir-se dels perills
d'aquest cop els jugadors duen la mà molt protegida i amb didals de cuiro.
Rebot
De rebot és qualsevol cop en què la pilota ha rebotat
en els frontons, les parets del fons d'un trinquet, d'això
se'n diu fer els caps, i és una jugada molt habitual per als escalaters.
Com que ja ha botat, la pilota arriba molla i sense força, però generalment
baixeta.
Volea
Es dóna la volea quan
la pilota arriba alta a l'abast del jugador sense haver botat abans. La postura
és prou forçada, amb el cos tirat enrere, el braç elevat i els peus fixats a
terra. Atesa la tensió del gest els jugadors que més l'empren (els punters o
els mitgers) solen ser els més esforçats, cansats i els més
proclius a patir lesions. A diferència de la pilota basca, la volea no
és un cop defensiu, més aïna al contrari, fonamental en el joc d'atac i molt
usual en les partides.
